Mar i cel.Versio pianistica

Un vaixell de pirates moriscos -tots ells expulsats de Valéncia l'any 1609- aborda i captura un vaixell catalá. Entre els passatgers del vaixell catalá hi ha una noia jove, Blanca, de família aristocrática, i el seu pare, DON CARLES, militar i funcionari de la Inquisició. La intenció dels pirates, capitanejats per Saïd, és obtenir un bon rescat pels homes presoners i vendre les dones al mercat d'esclaus d'Alger, práctica habitual i documentada de l'época. Durant la travessia cap a Alger, les relacions d'odi entre les dues comunitats van esdevenint cada cop més dures i més tenses, peró entre BLANCA i SAID neix un corrent mutu de simpatia que no trigará gaire a esdevenir  un amor apassionat. Aixó fa que els pirates se sentin traïts pel seu capitá i amenacin amb un motí, que gairebé arriba a dur-se a terme; per part dels cristians, representa la condemnació absoluta de Blanca per la seva traïció religiosa, social i racial. Grácies a la traïció de JOANOT, un dels pirates que és subornat pels cristians, aquests recuperen el control del vaixell i aconsegueixen de  véncer i eliminar els pirates, peró al moment que van a executar SAID, es troben que BLANCA es disposa a defensar-lo amb la seva própia  vida i s'enfronta amb la resta de cristians i amb el seu propi pare. Finalment, després de tota una colla d'aventures, BLANCA i FERRAN proporcionen a SAID una petita xalupa perqué s'escapi, peró són descoberts per DON CARLES al darrer instant que dispara sobre SAID causant-li la mort. BLANCA en veure-ho decideix suïcidar-se. L'espectacle es clou amb una reflexió sobre les conseqüéncies dels odis racials i nacionals, amb totes les implicacions dramátiques que aixó comporta. (L'Espectacle MAR I CEL va ser estrenat per la Companyia DAGOLL DAGOM l'onze d'octubre de 1988 al Teatre Victória de Barcelona)