Amb Déu o sense. Quaranta cartes creuades

Francesc Torralba (Barcelona, 1967) és doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona (1992) i en teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya (1997). Actualment és membre col·laborador de lÆInstitut Borja de Bioètica, professor titular de Filosofia de la Universitat Ramon Llull, i director de la Càtedra Ethos dÆÈtica Aplicada a la Universitat Ramon Llull. Entre els diversos premis que ha obtingut al llarg de la seva traject.ria destaquen el Premi Joan Maragall (1992), el Premi dÆAssaig Serra i Moret sobre Civisme (2001) i el Premi Josep Vallverdú dÆAssaig (2002). Es autor dÆun gran nombre dÆassaigs de temàtiques diverses, especialment en els àmbits de la filosofia, lÆètica, la pedagogia i la religió. President del Consell assessor per a la diversitat religiosa de la Generalitat de Catalunya.  Forma part del consell assessor de la col·lecció Assaig de Fragmenta Editorial. Vicenç villatoro (Terrassa, 1957) és escriptor i periodista, llicenciat en ciències de la informació. Va ser director general de la  Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (2002-2004) i director general de Promoció Cultural de la Generalitat de Catalunya (1997-2000). Actualment és director de lÆInstitut Ramon Llull. Ha publicat poesia, narrativa, memorialística i assaig polític. Ha col·laborat com a articulista en diversos mitjans (Avui, El Periódico,  El País i El Temps, entre altres) i ha estat professor de gèneres dÆopinió a la Facultat de Ciències de la Informació de la UAB.«Jo em considero un agn.stic amic de les reli-gions, admirador de les religions», diu Vicenç Villatoro. «Sóc un cristià escèptic; un cristià  que cerca, que tracta dÆentendre millor all. en què creu», diu Francesc Torralba. Al llarg de quaranta cartes ùvint per corresponsalù, Francesc Torralba  i Vicenç Villatoro aborden temes com ara la pregunta pel sentit, Déu creat o Déu creador, el sagrat i el profà, lÆesfera religiosa i lÆesfera pública, la mort i el consol, una ètica sense Déu, la bellesa, el misteri del mal, la transmissió de valors i conviccions, lÆexistència dels cristians, la plaça pública, la capacitat de celebrar i lÆespiritualitat sense fe. Es un diàleg dÆidees, per. també dÆexperiències viscudes durant el mig  any de redacció, entre lÆinici de lÆestiueig i les celebracions familiars de Nadal. Les cartes creuades entre Torralba i Villatoro confronten no tan sols un creient i un no creient, sinó també un fil.sof i un escriptor, un te.leg i un periodista. I tots dos converteixen sovint lÆepistolari ùel «gènere de lÆànima»ù en un dietari: en lÆexposició oberta i desacomplexada dels viaranys Ã¹interiors i exteriorsù de la pròpia vida.